Nom de l’alumne: Unai Conus
Grup classe: 2 Smx B
Objectiu: Instal·lar i fer una configuració inicial de Ubuntu Desktop i Ubuntu Server. Gestió de volums en sistemes Linux.
L’entrega ha de ser en format pdf. Alternativament es pot fer una entrada en la vostra pàgina a Wix i entregar l’enllaç directe.
Per aprovar la pràctica s’ha de tenir almenys un 40% de la nota de cada part (A, B i C). Si no, la nota màxima de la pràctica serà un 4.
IMPORTANT: En aquesta pràctica s’especifica el nom per a màquines (hostname) i usuaris, configuració de discos i configuració de xarxes. Si no són correctes, a més de no obtenir la puntuació corresponent en aquesta pràctica, es penalitzarà en les següents pràctiques si es detecta que segueix estant malament.
En aquesta UF (i les dues posteriors) utilitzarem un servidor Ubuntu Server i un client Ubuntu Desktop. És molt important realitzar la instal·lació correctament seguint les indicacions d’aquesta pràctica.
Part A: Instal·lació i configuració inicial d’Ubuntu Server (3 punts)
1. Creació de la màquina virtual
Requisits mínims de la màquina
512MB RAM*
2 processadors
20 GB de disc dur
*Si podeu posar més millor, però si la vostra màquina no és molt potent prioritzeu la RAM per a la màquina que té Ubuntu Desktop ja que aquesta necessitarà més al tenir entorn gràfic.
Finalment, uniu la màquina a la xarxa NAT que heu creat i utilitzat durant la UF1.
2. Instal·lació d’Ubuntu Server 18.04 LTS
Primer de tot, obteniu la ISO d’Ubuntu Server 18 LTS i afegiu-la a la unitat de disc òptic de la màquina. A l’engegar la màquina començarà el procés d’instal·lació, on se us anirà demanant emplenar certs paràmetres.
Si no s’especifica diferent a continuació deixem les opcions per defecte.
Idioma i altres dades regionals (país, teclat…)
Vosaltres mateixos
Xarxa
De moment deixem la configuració automàtica amb DHCP. Més endavant configurarem la connexió a la xarxa amb una IP estàtica.
Disc
Seleccionem “Custom storage layout” i li donem a següent. A dispositius disponibles tenim el disc dur que hem creat per la màquina amb 20G disponibles.
Ara haurem de crear 3 particions GPT en el disc:
14G amb format ext4 muntats en /
5G amb format ext4 muntats en /home
1G amb format swap
Fixem-nos que després de crear la primera partició també s’ha creat una partició d'arrencada identificada com BIOS grup spacer.
A continuació teniu un exemple de com s’hauria de veure.
a. (0,5 punts) Adjunteu una captura vostra amb el vostre nom en el fons de pantalla on es vegi que heu configurat les particions del disc correctament.
Perfil
El vostre nom i nom d’usuari: adminxxx, on xxx són les vostres inicials en minúscules, Per exemple: adminmfc.
El nom del servidor: servidor (ho canviarem més endavant en aquesta pràctica).
Poseu la contrasenya que vulgueu.
SSH Setup
Seleccioneu instal·lar OpenSSH.
3. Post-instal·lació
Dins la fase de post-instal·lació, caldrà que acabem de preparar el servidor segons la configuració que necessitem i fem les verificacions corresponents. Primer de tot cal comprovar que hem preparat la màquina seguint les indicacions de l’activitat.
b. (0,5 punts) Adjunteu les captures corresponents a l’execució i resposta de les següents comandes via terminal:
lsb_release -a
dpkg -l ubuntu-desktop (ha de dir que NO troba el paquet).
file /bin/bash
hostname
whoami
Xarxa
A nivell de xarxa, antigament s'utilitzaven els noms eth0, eth1... en funció de l'ordre en què es trobaven les interfícies. Actualment s'utilitza el sistema “Predictable Network Interface Names” que assigna sempre el mateix nom a una interfície de xarxa.
Per exemple, la xarxa SOX de VirtualBox que teniu hauria d'aparèixer amb un nom començat en “en…” ja que es correspon a targetes Ethernet (amb cable), com el que simula VirtualBox.
Un servidor ha de tenir una adreça estàtica ja que els clients l'han de conèixer per poder utilitzar els seus serveis. Evidentment, l'adreça ha de pertànyer a la xarxa on està connectada la màquina.
Actualment, el gestor de xarxes d’Ubuntu és el gestor Netplan. Primer, amb la comanda “ip -a -4 -br address” cal comprovar quina és la targeta de xarxa que s'ha de configurar. Només us hauria de sortir una, per exemple, en el meu cas, la enp0s3.
c. (0,5 punts) Adjunteu la captura de la comanda anterior i el seu resultat.
Ara caldrà configurar la xarxa de forma estàtica. En aquest cas, amb la Ubuntu Server, la xarxa la podem reconfigurar editant l’arxiu /etc/netplan/00-installer-config.yaml. Actualment aquest arxiu tindrà un contingut similar al següent:
Caldrà que canvieu el contingut i hi poseu (aproximadament) el següent. Recordeu a fer servir el vostre rang de xarxa particular 172.30.X.0/16 i el nom de la vostra targeta de xarxa. En aquest exemple es fa servir el 0 com a X i ens33 com a nom de tarja de xarxa. Com a gateway i DNS podeu deixar els que hi ha ja que treballem amb la xarxaSOX que és un router virtual amb /16 a la 172.30.0.1. Recordeu que podeu trobar el valor de la vostra X al moodle.
És molt important que mantingueu les tabulacions que hi ha. Per últim, el servidor ha de tenir una IP acabada en 50 (172.30.X.50).
Podeu editar el fitxer utilitzant el programa “nano”. Tingueu en compte que per poder editar l’arxiu farà falta utilitzar sudo.
Un cop tingueu els valors posats, llanceu la comanda ‘netplan apply’. Si tot ha anat bé ja us haurà canviat la xarxa.
d. (0,5 punts) Adjunteu una captura amb els valors que heu introduït al fitxer de configuració anterior.
e. (0,5 punts) Fes les següents comprovacions de xarxa:
ip -a -4 br address , per veure la configuració de xarxa
ip route , per veure les rutes dels paquets IP i el gateway
systemd-resolve --status | grep “DNS Server” , mostra els servidors DNS
ping google.es , per comprovar la connectivitat
Discs
A nivell de discs i particions farem servir parted, ja que a més suporta sense problemes tant MBR com GPT.
f. (0,5 punts) Adjunteu captures de pantalla de les següents comprovacions:
sudo parted -l , per veure les particions que hem creat durant la instal·lació
mount | grep sd , per veure la partició d’arrel (/) i la de /home
cat /etc/fstab , per veure la UUID de la partició swap (i les altres)
ls -l /dev/disk/by-uuid , per veure el número de cada partició
Part B: Instal·lació i configuració inicial d’Ubuntu Desktop (3 punts)
1. Creació de la màquina virtual
Requisits mínims de la màquina
4GB RAM*
2 processadors
20GB de disc dur10240
*Si podeu posar més millor.
Finalment, uniu la màquina a la xarxa NAT que heu creat i utilitzat durant la UF1.
2. Instal·lació d’Ubuntu Desktop 18.04 LTS
Primer de tot, obteniu la ISO d’Ubuntu Desktop 18.04 LTS i afegiu-la a la unitat de disc òptic de la màquina. A l’engegar la màquina començarà el procés d’instal·lació, on se us anirà demanant emplenar certs paràmetres.
Si no s’especifica diferent a continuació deixem les opcions per defecte.
Primer de tot, obteniu la ISO d’Ubuntu Server 18.04 LTS i afegiu-la a la unitat de disc òptic de la màquina. Comencem a fer la instal·lació d’Ubuntu Desktop. A l’hora d’emplenar paràmetres per configurar la màquina tingueu en compte els apartats que hi ha a continuació. Si no s’especifica deixeu l’opció per defecte.
Idioma i altres dades regionals (país, teclat…)
Vosaltres mateixos
Instal·lació
Seleccionem instal·lació mínima. No seleccionem cap de les altres opcions.
Tipus d’instal·lació
Cal seleccionar instal·lació personalitzada, on hem de crear una taula de particions nova i les següents particions:
10G amb format ext4 muntats en / (l’arrel)
8G amb format ext4 muntats en /home
2G amb format swap (àrea d’intercanvi)
Perfil
El vostre nom i nom d’usuari: xcognom, on x és la inicial del teu nom i cognom és el teu primer cognom, Per exemple: mfloriach.
El nom del client: ubcxxx, on xxx són les vostres inicials en minúscules.
Poseu la contrasenya que vulgueu.
Xarxa
De moment deixem la configuració automàtica amb DHCP. Més endavant configurarem la connexió a la xarxa amb una IP estàtica.
3. Post-instal·lació
Dins la fase de post-instal·lació, caldrà que acabem de preparar el client segons la configuració que necessitem i fem les verificacions corresponents. Primer de tot cal comprovar que hem preparat la màquina seguint les indicacions de l’activitat.
b. (0,5 punts) Adjunteu les captures corresponents a l’execució i resposta de les següents comandes via terminal:
lsb_release -a
dpkg -l ubuntu-desktop (ha de dir que SÍ troba el paquet).
file /bin/bash
hostname
whoami
Xarxa
A nivell de xarxa, configurarem la xarxa del client amb l’entorn gràfic. La IP del client ha de ser 172.30.X.150, on la X és el vostre nombre únic que podeu trobar al moodle. El gateway i el DNS haurien de ser 172.30.0.1 i la màscara del rang de xarxa /16.
c. (0,5 punts) Adjunteu de la configuració des de l’entorn gràfic.
d. (0,5 punts) Adjunteu captures amb aquestes comandes i les seves respostes en el terminal per que pugui verificar que la configuració és correcta:
ip -a -4 br address , per veure la configuració de xarxa
ip route , per veure les rutes dels paquets IP i el gateway
systemd-resolve --status | grep “DNS Server” , mostra els servidors DNS
ping google.es , per comprovar la connectivitat
Discs
A nivell de discs i particions tenim l’eina gràfica “Discs”. Obriu-la i veureu un resum de les particions dels diferents discs i particions del sistema.
f. (0,5 punts) Adjunteu una captura del llistat de particions del disc.
SSH
Per últim, un cop tenim la post-instal·lació acabada, anem a donar-li un ús al nostre client. En aquest cas, de moment ens servirà per administrar el servidor, al qual en primer terme hi accedirem a través de SSH.
g. (1 punt) Adjunteu una captura conforme llanceu la comanda SSH des del terminal de l’Ubuntu Client i entreu al Server (cal que es vegi doncs usuari@servidor).
Nota: pel que fa al servidor utilitzeu la seva IP, ja que no hi ha un servidor de DNS que resolgui el nom ubsxxx ni hem modificat el fitxer /etc/hosts per afegir el servidor.
Part C: Gestió de Volums (4 punts)
En aquesta part recomano fer primer un clon de la màquina, ja que farem canvis en els discs i particions i si ens equivoquem la podem deixar inservible.
Afegeix 4 discos de 1GB a la màquina virtual amb Ubuntu Server.
1. RAID1
Crea un volum RAID 1 format per 2 discos
Formateja el volum amb ext4
Fes que aquest volum es munti automàticament a /mnt/ra
(Recorda que primer has de crear el punt de muntatge amb mkdir)
2. LVM
Afegeix dos discos al sistema LVM
Crea un grup de volums anomenat vgxxx (xxx són les teves inicials)
Crea en aquest grup 2 volums lògics de 600MB cada un (lv1xxx i lv2xxx) en format ext4.
Fes que aquests volums es muntin automàticament a /mnt/lv1 i /mnt/lv2
3. Activitats sobre els volums
Reinicia la màquina de l’Ubuntu Server i comprova que els volums s’han muntat correctament. Per això:
a. (1 punt) Executa les següents comandes i adjunta captures de pantalla. Si es demana, marqueu les línies corresponents als sistemes RAID i LVM (un grep amb mnt o dev pot ser útil per trobar els volums que acabem de trobar).
mount (marca les línies importants en la imatge
Con este comando no me salen los discos que quiero asi que te pongo una captura extra con el lsblk -fm
cat /etc/fstab (marca les línies importants en la imatge)
cat /proc/mdstat
sudo lvdisplay
Afegeix un fitxer o carpeta dins del volum RAID1. Després, elimina un dels discos del volum RAID1 i comprova que es pot seguir treballant (crear arxius, carpetes…) en aquest volum. A continuació, afegeix el disc de nou i comprova que el sistema RAID s’ha refet.
b. (1 punt) Fes una explicació amb captures de com has fet això pas a pas.
Ensenyo que he posat el fitxer al volum del raid1
I despres ensenyo como elimino un disc del raid1 desde el virtualbox i posteriorment comprovo si el volum pot seguir funcionant
Ara poso el disc de nou
Ara comprovo si s'ha posat el disc al raid ( on estaba el disc abans)
Ara, afegeix un disc més al sistema LVM, amplia el grup de volums amb aquest disc i amplia el primer volum lògic (lv1xxx) amb tot l’espai disponible al grup de volums vgxxx. Comprova que efectivament ha augmentat l’espai disponible.
c. (1 punt) Fes una explicació amb captures de com has fet això pas a pas.
d. (0,5 punts) Per verificar que tot s’ha fet correctament fes les següents comandes i adjunta captures de pantalla amb les comandes i el seu resultat:
cat /proc/mdstat
sudo lvdisplay
Finalment, volem eliminar tots els volums que hem creat en aquesta part.
Desmunta el volum RAID i elimina els discos del sistema RAID
Desmunta els volums LVM i elimina els volums lògics, el grup de volums i els volums físics
Elimina de l’arxiu /etc/fstab les línies corresponents als sistemes RAID i LVM (pots fer servir nano)
Elimina tots els discos afegits a les màquines virtuals
e. (0,5 punts) Adjunta una captura de pantalla amb aquestes comandes per verificar que s’han eliminat correctament els volums:
cat /proc/mdstat
sudo lvdisplay
Comments